“…et, comme aux temps anciens, tu pourrais dormir dans la mer”
Paul Éluard, Les Nécessités de la vie
És el món de Mayte Vieta un estat de somni que esquiva la inusportable levitat de l’ésser?
D’ençà dels seus inicis, el treball de l’artista ha estat centrat en la plasmaciö de mons atemporals que desprenen una gélida sensació de solitud; fragments de vida, de memória i de presència es dissolen en la immensitat de la natura.
I on s’amaga la intuition de l’instant que tan bé descrigué Gaston Bachelard? Les partícules de temps contenen tot alló que no té cabuda en la forma…la levitat, la fragilitat i el temps fugit obren un abisme entre el moment viscut i la imatge retratada.
El cos, inert i nu, levita enmig de la foscor de l’oceà en un gest que ens remet a l’origen primigeni el qual se sap empresonat i sotmès a la voluntat de la natura.
Natàlia Chocarro Bosom
Fundació Vila Casas
del 27/04 al 25/07 de 2017
